T1. Pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament: Conceptualització de la Psicologia de l'Educació

Aquest primer tema ha set una introducció al món de la psicologia de l’educació. 
A continuació faré un breu resum del que hem donat per posteriorment fer la meva reflexió sobre el tema donat a classe.

Primer de tot hem començat veient que és la psicologia de l’Educació, és a dir, en quin terreny es centra. Entre tots varem anar reflexionant. Com a conclusió d’aquest mapa conceptual que varem fer, jo em vaig quedar amb la idea de que la psicologia de l’educació es centra o estudia el procés de l’aprenentatge, és a dir, com es produeix l’aprenentatge. Gràcies a aquesta rama de la psicologia podem comprendre millor el nostre treball com a docents i podem anar millorant a cada pas que donem.

Dins d’aquest tema també hem pogut observar que la psicologia de l’educació estudia la conducta dins tots els àmbits possibles, per poder entendre millor com es produeix l’aprenentatge. Per tant, un aspecte fonamental a tindre en compte serà el moment evolutiu en que es trobi l’Infant. Ja que per poder estudiar la conducta haurem de sabre en quin moment es troba. És molt important que el nen sàpiga que confiem en les seves capacitats i actituds, ja que si nosaltres no confiem en ell, no podrà confiar en ell mateix. Per tant, som una gran influència com a mestres i hem de tindre cura a l’hora d’actuar per tal de no dificultar el seu aprenentatge sinó facilitar-lo.

I per últim un dels aspectes més importants perquè es pugui realitzar adequadament l’aprenentatge de l’Infant, és la motivació. Això ho hem de fomentar contínuament, ha d’estar present a la nostra metodologia, ja que si un nen no està motivat, difícilment aprendrà.

Per altra banda, dins aquesta primera introducció a la Psicologia de l’Educació, hem pogut conèixer els personatges més significatius d’ aquesta rama com són: William James, Stanley Hell, Alfred Binet, thorndike, Cattell, etc.

Tots aquestos han aportat el seu gra de sorra per a poder arribar fins al punt on ens trobem avui en dia, cadascú amb els seus estudis i les seves pràctiques. Gràcies a aquestos homes, la nostra psicologia actual és més variable i completa que quan va començar i paral·lelament la nostra educació també s’ha vist afectada.

Avui dia trobem diferents tipus de psicologia de l’educació com són:

-          El conductisme, que va començar estudiant l’aprenentatge simple i va acabar treballant reforç positiu i el disseny dels processos d’ensenyament.

-          El cognitivisme, que és l’oposat al conductisme, és a dir que estudia el procés d’aprenentatge.

-          Psicosocial.

-          Ecològica, que diu que l’entorn del nen és qui potencia el seu desenvolupament.

Com a conclusió, la psicologia de l’educació ens ajuda a estudiar els processos d’aprenentatge dels infants per a poder millorar cada vegada més i poder-nos adaptar a les seves necessitats. Antigament només es tenia en compte com ensenyava el professor i no com aprenia l’alumne, fet que feia l’educació sigues molt homogènia. En canvi avui  dia amb aquest mètode, podem tindre més en compte les característiques individuals de cada nen, veien el grup com a grup heterogeni i ric amb les diferencies de cadascú. Sabent que necessiten i com aprenen podrem adaptar-nos millor a ells proporcionant una educació de qualitat als nostres infants.

A continuació us posaré un vídeo de reflexió sobre aquest tema.