Dins de les aportacions de la psicologia trobem que hi ha dues concepcions diferents: El conductisme i el cognitivisme. Totes dues amb els seus estudis i basats en diferents teories.
Quina diferència podem trobar entre totes dues?
Les diferències són molt visibles, encara que totes dues intenten explicar-nos el procés d’aprenentatge dels infants. Així que a continuació, descriuré breument ambdues teories per tal de poder observar aquestes diferències.
- Els conductistes: Aquesta teoria la recolzen Watson, Skinner, Pavlov, etc. Ells ens expliquen que els infants disposen d’uns processos mentals, però que no són la causa de la conducta de la que disposen. És a dir, que l’infant és un ser passiu i només aprèn conductes quan se les ensenyen a base de repeticions, memoritzacions, estímuls i reforços. I que sense l’ajuda del mestre, no pot haver-hi aprenentatge, perquè el nen aprèn quan el mestre ensenya.
Aquesta concepció, és en la que es basa l’escola tradicional. Els mestres són qui ensenyen i si un nen no aprèn és perquè no vol o perquè no serveix, perquè no existeix la possibilitat de que el mestre no ho estigui fent bé. Per sort, avui en dia aquesta concepció no es realitza, encara què, n’hi ha alguns que encara segueixen impartint aquesta disciplina.
- Els cognitivismes: Aquesta teoria la recolzen Piaget, Vygotsky, Ausubel i Brunner. Aquests autors es fixen en promoure el pensament i el raonament mental. I busquen la predisposició del estudiant i informació per a dissenyar la instrucció a mode de fer-la més assimilable per a que el nen aprengui. És a dir, es fixen en les capacitats del infant per tal d’adaptar-se a les seves necessitats i mira de fer que l’infant sigui el protagonista del seu aprenentatge per a que es senti motivat i assimili millor els conceptes. Aquesta concepció és la que es posa en pràctica avui en dia a molts centres.
Des del meu punt de vista, crec que el cognitivisme junt amb el contructivisme són les més adequades a l'hora de realitzar un aprenentatge significatiu. Si volem aconseguir que els nens participin en el seu aprenentatge, que estiguin motivats per aprendre i que els seus aprenentatges perdurin a llarg termini, aquesta conceció és la més adequada.
Malgrat això, podem basar-nos en la teoria conductista per a corregir conductes inadecuades, però sempre que sigui en moments puntuals, i amb les aplicacions adequades.
Com a conclusió d'aquest tema, he pogut adonar-me del gran canvi que ha hagut en l'educació de fa anys fins ara. És veritat que la nostra societat no pasa pels millors moments i que l'educació s'ha vist afectada. Però malgrat això, hem de lluitar per seguir canviant i donar qualitat a l'educació dels infants, perquè ells són el nostre futur.
Per tant, hem de tindre en compte els seus interessos, hem de deixar que experientin amb el seu entorn, que interaccionin amb els seus companys i que interactuin amb el material. Perquè com Piaget diria, aquesta és la millor eina per interioritzar els conceptes, per aprendre. I per últim i el més important, hem de fomentar l'aprenentatge significatiu, perquè si el nen aprèn algo que l'interessa i que entén, estarà motivat a l'hora d'aprendre i podrà recuperar aquestos coneixements en un futur.
Per últim penjaré un pdf que he fet de le diferències més significatives entre un model i altre.
Diferències entre conductisme i cognitivisme
No hay comentarios:
Publicar un comentario