Arriba el gran dia!

Després de quatre mesos treballant en un mateix projecte per fi va arribar el gran dia de la representació.

Tant de temps treballant per aquest moment, tants de nervis, tantes ganes i alhora tanta por... perquè al final el dia passés quasi sense adonar-nos!

Com a l’ultima entrada vaig comentar, aquestes últimes dues setmanes hem estat assajant tot el que hem pogut per a aquest gran dia, ja que no quedava res de temps i volíem que tot sortís el millor possible.

Així que han sigut dues setmanes molt dures, degut a l’esgotament i els nervis previs a l’actuació i alhora han sigut dues setmanes que han passat molt de presa.

Així que, aquest dia totes estàvem com si de sobte sense adornar-nos ens hagéssim traslladat al 31 de Maig sense saber com.

Igual que el dia anterior, a l’assaig general, vàrem quedar totes ben prontet per maquillar-nos i preparar-ho tot a casa d’una de les companyes. I estant allí, els nervis es podien olorar... encara que pensava que estaríem més nervioses la veritat.  Al arribar al diari d’Eivissa vàrem col·locar el decorat, ens vàrem disfressar i quan ens vam adonar, estàvem darrera dels biombos preparades per sortir a realitzar la nostra obra.

Fins aquell moment tot va ser tant ràpid, que la veritat és que tampoc vàrem tenir molt de temps per posar-nos nervioses.

Llavors van entrar tots els nens, hi havia moltíssims i d’adults també. Em vaig posar una mica nerviosa, però vaig pensar que els nens s’ho passarien molt bé veient-nos i em vaig calmar.

Així que vàrem començar amb la nostra representació i segons anaven actuant se m’anava llevant la vergonya, ja que veia als infants com gaudien i reien veient-nos sobre l’escenari. La veritat és que va ser màgic. Abans que li toqués sortir al meu personatge vaig observar per darrera del biombo i vaig veure gaudir tant als petits que vaig pensar que aquesta era la nostra recompensa cap a tot l’esforç realitzat durant aquest temps. És més, vaig mirar a una companya i li vaig dir: “¡mira que bien se lo pasan!¡Esto hace que todo haya merecido la pena!”

Tantes hores treballades, tant d’esforç i tants menjars de cap... per poder aconseguir allò que preteníem, fer riure als infants amb la nostra obra!  

Sembla mentirà, però de tots els assajos que vàrem realitzar (que varen ser molts) la vegada que més vaig gaudir va ser aquest dia. I increïblement, parlant després amb les meves companyes, la majoria coincidim en això.

Pensava que ho passaria malament de la vergonya, els nervis i la tensió del moment i al final vaig gaudir tant o més que els propis infants.

A part d’això com que eren les primeres, després vaig poder gaudir de l’obra de les meves companyes que també ho varen fer molt bé.

Bé, aquí us deixo la representació final de la nostra obra, de la qual ja duc un temps parlant. Esper que gaudiu tant com ho vaig fer jo.

 

Així que aquí acaba la meva experiència sobre l’obra de teatre musical realitzada al segon any de carrera. Una experiència que ens ha costat molt d’esforç però amb la qual he gaudit moltíssim. Una experiència única, que sense dubte mai oblidaré...!

Així que esper que us hagi agradat!