Del 20 al 30 de Maig

Bé com que aquestes últimes dues setmanes han passat tan de presa i no he tingut temps de res,aquesta vegada realitzaré l’entrada de totes dues setmanes en conjunt.

Ja que, ben mirat, durant aquestes dues setmanes hem estant fent més o menys el mateix tot el temps: assajar! Per tant, crec que si ho fes per separat em repetiria. I escriure sense fonament...tampoc mereix la pena... no?

Així que, comencem!

Com a les anteriors entrades vaig comentar, les disfresses ja estaven llestes, i del decorat tan sols faltaven unes cosetes que les noies que treballen pels matins s’han encarregat de fer.

Així que, en aquestes dues setmanes, per una part jo he acabat la meva disfressa, que li faltava cosir el cinturó a la falda per tal que no em caigués mentre ballava i cridava per l’escenari. Me la vaig provar i com que va quedar molt bé no la vaig mirar fins el dia anterior a l’assaig general. Que després explicaré aquesta part.

Per altra banda, vaig ajudar a Toñi a acabar la seva disfressa definitivament. Ja que encara ens faltava pintar la seva escopeta, una part del seu braç esquerre i la gometa del seu barret.

Així que amb aquests petits detalls, definitivament havíem acabat les nostres disfresses.

Per tant, durant aquestes dues setmanes, ens hem dedicat exclusivament a assajar una i altra vegada, corregint errades, passos de ball, diàlegs, etc.

La setmana del 20 al 26, vàrem quedar dimarts i dijous per assajar tota la tarda i vàrem avançar moltíssim. La veritat és que cada vegada que acabàvem els assajos totes ens anàvem contentíssimes per la feina realitzada i a l’hora nervioses perquè cada cop quedava menys temps per el gran dia.

He de dir, que aquesta setmana vàrem veure finalitzat la disfressa de Sonia i totes vàrem quedar fascinades. Ja que ens va motivar moltíssim poder observar el bé que va quedar la seva disfressa. La veritat és que a mi personalment em va motivar i entusiasmar molt el fet de veure el bon camí que anava agafant la nostra obra.

Per altra banda, la setmana següent, que ja va ser la setmana de la representació, va ser una setmana de nervis, com ens imaginàvem que seria.

Dilluns vàrem quedar per a mirar el maquillatge i vàrem realitzar diverses proves per observar com ho realitzaríem el dijous i el divendres al diari d’Eivissa.

Després el dimarts ens va ser impossible assajar, degut a una exposició de psicomotricitat que ens va portar tota la tarda. I jo personalment, em vaig fatigar un poc, ja que jo tenia la idea de poder assajar tots els dies per així el divendres poder-ho fer perfecte. Però Bueno, no va poder ser, són coses que passen.

Així que dimecres, per fi, vàrem poder assajar a casa de Maria Rodrigo. Ja havíem parlat, que no volíem assajar el dijous a l’escenari per primera vegada amb el decorat i les disfresses, ja que és molt diferent assajar normal sense res al damunt i al teu voltant, que de sobte estar rodejada d’objectes i tenir al damunt una disfressa que no deixa que et moguis com normalment ho pots fer. Així que dimecres vàrem assajar com si sigues un assaig general, amb tot muntat i les disfresses al damunt.

La veritat és que...com m’alegro que haguéssim arribat a aquesta conclusió! Perquè si m’hagués posat la disfressa per primera vegada per assajar el dijous al diari d’Eivissa, no sé com hauria reaccionat. Ja que, és molt diferent fer-ho amb roba normal que no fer-ho amb una disfressa que redueix la teva mobilitat. Per no parlar de la por de trencar sense voler la disfressa...!

Així que, dimecres vàrem assajar unes quantes voltes amb les disfresses i el decorat fins que al final ens va sortir bé.

Per últim parlaré del dia de l’assaig general, el dia 30.

Aquest dia vàrem quedar tot el grup a les 8 del matí a casa d’una de les components del grup per poder pintar-nos per l’assaig. Anteriorment vàrem decidir fer l’assaig com si fos el dia de la representació. D’aquesta manera podíem veure com anava i corregir les errades pel dia important que era el divendres.

Així que, vàrem estar una hora i quart pintant-nos unes a les altres i calculant el temps per a tenir-ho en compte el dia següent. Vàrem transportar tot el decorat entre tots els cotxes dels que disposàvem, ja que hi havia un munt de decorat. I per acabar, vàrem fer l’assaig el millor que vàrem poder. I jo crec que ens va sortir molt bé.

La veritat és que pensava que ens donaria un poc més de vergonya pel fet de no haver assajat mai davant de les nostres companyes. Però tot el contrari, ho vàrem fer la primera vegada i tot beníssim, com si fos un assaig més. I després per a que el tècnic pogués quadrar millor les cançons ho vàrem fer una segona vegada i també va sortir molt bé.

La veritat és que vaig sortir molt contenta dels assajos generals, ja que no pensava que anessin tan bé. I segueix pensant que té molt de mèrit que haguem pogut portar a terme aquest treball amb un grup de dotze persones sense discutir ni una sola vegada. Amb una organització que personalment encara estic sorpresa i amb uns resultats que encara no m’ho crec que hagi anat tan bé.

Sé que no queda bé que jo mateixa digui aquestes coses del meu propi treball, però es que si no ho dic rebent! Estic molt orgullosa del meu grup de treball i del treball que em realitzat al llarg de tot aquest semestre i per a mi, sigui quina sigui la nota, estic molt satisfeta amb el meu treball. Així que... a veure com va la representació!!