Tema 3. Factors psicologics implicats en l'aprenentatge

Dins aquesta entrada comentaré els processos cognitius i afectius que es produeixen  a un procés d’aprenentatge. A part d’això, hem centraré en les factors intrapersonals que influeixen en aquests processos.

Per tant, començaré comentant a que ens referim per processos cognitius. Dins aquest apartat ens estem referint a aquells relacionats amb l’enteniment, la percepció, la memorització, els records i el pensament. I tots plegats són els causants de desenvolupar, estimular i potenciar la nostra ment. 

Per altra banda, els processos afectius són profunds de gran intensitat i capaços de dominar les activitats personals de l’individu. Dins de cadascun d’aquests processos podem trobar aspectes que condicionen el procés ja que depenen d’ells el procés al que arribi l’infant.Dins els processos cognitius trobem: L’atenció, la memòria i la intel·ligència.Per començar trobem l’atenció. 

Aquest factor és fonamental en el procés d’aprenentatge dels infants, ja que és el grau d’activació o alerta del nen. Gràcies a aquesta activació de l’infant el nen rebrà menys o més informació depenent del grau de atenció del que disposi en aquell moment.

Podem observar que els diferents autors estudiats tenien diferents teories sobre que era allò de l’atenció. Per exemple els conductistes ens deien que l’atenció era una disponibilitat sensorial que el nen manifesta a través de la mirada i l’expressió corporal. Les orientacions psicomètriques es basaven en test per veure el grau maduratiu d’atenció, en relació a les errades i els encerts. I en canvi, les teories del processament de la informació ens explicaven que era l’atenció comparant el cervell amb un ordinador.

Cadascú a la seva manera, ha provat d’explicar-nos que és l’atenció, un aspecte tan abstracte i a l’hora tant important a la nostra feina. Per a mi l’atenció significa posar la mirada en allò que t’agrada, allò que et crida l’atenció i que t’interessa. Per aquest motiu, si els infants no fan coses que els motivin i que els agradi, el grau d’atenció serà menor. Així que, crec que l’únic que hem de tenir bé present és: Que volen els infants? Que els interessa? Treballem el que ells volen, o el que l’educadora vol?

Si som capaços de tenir aquestes qüestions presents, llavors podrem entendre que és l’atenció i com podrem fomentar-la en les nostres aules.

Altre aspecte a comentar dins els processos cognitius dels infants és la memòria.

Els estudis que es realitzaven anteriorment sobre aquest aspecte tan sols eren psicomètrics i        qui retenia més informació, tenia més memòria. Però, amb aquestes proves deixaven de banda les diverses memòries que existeixen segons Atkinson i Shiffrin.

Ells ens deien que la memòria és un triple magatzen on guardem la informació, i aquesta informació s pot retenir de quatre maneres diferents:

• -      Dins la memòria sensorial: On hi ha un processament mínim de la informació i tan sols la rebem pels sentits.
• -    Dins la memòria a curt termini: Té una funció limitada i la informació es queda durant un curt de temps.
• -    Dins la memòria de treball: Que és aquella que s’usa en les tasques més complexes (a més alt nivell). Ha de resoldre els conflictes que es presenten per anar a l’últim nivell que és la següent.
• -     Per últim, memòria a llarg termini: Allò que hem comprés, passa a aquesta memòria durant un temps indeterminat.

Per tant, tenint en compte els diferents tipus de memòria que existeixen...Que hem de fer com a futures docents? El nostre treball és fomentar l’aprenentatge significatiu.

Lligant-lo amb l’anterior aspecte (l’atenció), hem de tenir en compte que per a un nen serà més fàcil aprendre en un context on estigui motivat i on ell vulgui atendre allò que li crida l’atenció. Per tant, hem de fer que els alumnes siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i fixar-nos en allò que els interessa. I el més important, és que els aprenentatges han de tindre un significat pels infants, han de tindre un sentit per al nen, perquè sinó ho té (com poden ser les fitxes o els aprenentatges memorístics) el nen no retindrà la informació i l’aprenentatge no arribarà a formar part de la memòria a llarg termini, que és el que volem aconseguir, un aprenentatge consolidat.

L’últim aspecte a comentar dins aquest primer procés és la intel·ligència.

És un procés que necessita d’altres processos (atenció, motivació, memòria...) i fa anys que l’intenten estudiar. Abans l’única manera que tenien d’estudiar-la era mitjançant test, però de poc servien, ja que s’ha demostrat que la intel·ligència pot variar, ja que és un procés dinàmic.

Per tant, per a poder fomentar aquest aspecte, hem de treballar contínuament, ja que tant pot millorar, com empitjorar. Per tant, hem de treballar tots els tipus d’intel·ligència de les que ens parla Gardner.

Per altra banda, aprofundint en els processos afectius podem trobar dos aspectes: la personalitat i la motivació.

Aquests dos aspectes van íntimament lligats, ja que una complementa a l’altre, segons jo crec. Nosaltres hem de fomentar aquesta motivació, per tal que els nens puguin avançar dins el seu procés d’aprenentatge d’una manera autònoma.

Per altra banda, hem de tindre en compte que cada nen és un món i per tant cadascú porta el seu propi ritme i necessita unes coses o altres. Per aquest motiu, hem de centrar-nos en el nen. Ja que, si ens adonem que és allò que necessita, que és allò que vol, allò que el motiva, allò que té sentit per ell...podrem aconseguir la seva participació i el seu aprenentatge serà significatiu.

Per altra banda, cal dir que hi ha diversos estils cognitius com poden ser el reflexiu i impulsiu; holistes i serialistes. Cadascú amb les seves característiques, però no per això millor o pitjor. Per tant, sempre hi ha d’haver-hi un respecte cap als diferents estils d’aprenentatge.  

Per últim, dir que la metacognició és un aspecte molt important que s’ha de treballar des de ben petits dins el procés d’aprenentatge de l’infant. Ja que, és molt important que el nen sàpiga que està aprenent, com està aprenent, per quin motiu. Ha de ser conscient d’aquest procés d’aprenentatge, ja que pel dia de demà serà una ferramenta fonamental en la seva vida.

Per a finalitzar vull fer una petita reflexió.

Cal que reflexionem sobre que és allò que volem. Ens moltes ocasions deiem que el constructivisme és la millor opció, que el nen ha de ser el protagonista del seu aprenentatge, que hem de partir dels interessos dels infants... La teoria és la base del nostre coneixement, però sense arribar a posar-lo en pràctica de poc serveix. Vivim en un món ple de estrés i de ritmes accelerats. Hem de ser capaços de parar-nos per una estona i veure allò que ens envolta, allò que volem fer nosaltres i allò que volen els infants. Perquè d'aquesta manera podrem crear nous aprenentatges i noves experiències que tinguin un sentit per l'infant. Per tant, fem una ullada al nostre voltant i escoltem un moment!