Dins aquest quart i últim tema de l’assignatura de psicologia de
l’educació, hem donat els factors interpersonals del procés d’aprenentatge.
A continuació exposaré breument quins són aquestos factors, i com s’han de
posar en pràctica.
En primer lloc, analitzarem la interacció del mestre amb l’alumne. Dins
aquest factor, podem observar que no sempre es donen les situacions desitjades.
Ja que no tots els professors són iguals ni actuen de la mateixa manera.
Cadascú té els seus ideals, es basen en unes determinades metodologies i tenen
unes pròpies expectatives.
Ara bé, A que ens referim quan parlem de expectatives dels mestres?
Ens estem referint a tot allò que espera el mestre dels seus alumnes. Les
primeres impressions són molt importants, si un infant comença el curs
portant-se malament per qualsevol motiu i el seu professor es fa aquesta idea
del infant, es crea una determinada expectativa que després pot millorar,
mantenir-se o empitjorar. Tot depèn de l’alumne, però sobretot del mestre.
Per tant, degut a aquestes expectatives ens trobem amb les etiquetes.Aquestes connotacions normalment són negatives per als alumnes. Per tant,
aquest aspecte l’hem d’evitar a les nostres escoles. Ja que estem llevant als
infants l’oportunitat de ser ells mateixos, de millorar i d’avançar dins el seu
propi procés. A part d’això, si el mestre actua d’aquesta manera provoca al
infant un malestar emocional que possiblement serà el causant del seu baix
rendiment. Per tant, és molt important que ho evitem.
En quant al context escolar, hem de tindre en compte que l’espai físic de
l’escola pot donar qualitat al procés d’ensenyament – aprenentatge dels
infants, per tant, hem de tenir-ho hem compte i mirar de afavorir-lo.
Per altra banda, el mestre pot tenir una sèrie de característiques que són
molt importants dins el procés d’ensenyament – aprenentatge. A continuació
posaré un esquema que he realitzat per a que es vegin les idees més clares i d’una
manera més visual.
Altre aspecte molt important és la interacció del mestre amb els seus
alumnes. En aquest cas, el docent ha de tindre clars una sèrie de punts que
s’han de treballar, com poden ser:
-
- La socialització.
- L’adquisició de competències socials.
- El control d’impulsos agressius.
- La relativització dels diferents punts de vista.
- I l’increment de les aspiracions i el rendiment acadèmic.
El mestre ha de posar en pràctica tot això a l’hora de interactuar amb els
alumnes. I els hi té que transmetre, ja que és de vital importància per a poder
viure en societat.
Per altra banda dir que, com ja sabem, la col·laboració amb les famílies és un
aspecte indispensable en la nostra feina i per tant, no podem deixar-ho de
banda. Així que hem de tindre una bona relació amb elles per tal de dur
paral·lelament el procés d’aprenentatge dels seus fills. Recordem que no
treballem sols, treballem amb tot un col·lectiu de persones. Per tant, les
habilitats socials cal tenir-les sempre en compte i treballar-les per tal d’arribar
a ser bons docents.
Com a conclusió final, recordar que aquesta feina és vocacional. Per tant,
hem d’intentar fer una bona labor formant-nos tota la vida, tenint en compte
les necessitats individuals de cada infant i cada família i intentar
adaptar-nos a cadascú d’ells. Treballem amb persones i sinó realitzem la nostra
feina adequadament, podem fer molta mal.
Per últim us deixo aquest vídeo, per a que tots i totes reflexionem sobre
el tipus de mestres que volem ser:
<
No hay comentarios:
Publicar un comentario