Segon dia de classe

Ahir dia 7 de Març vàrem fer la segona classe. Carme ens va deixar la tarda per realitzar la història de la obra en el cas que ho necessitéssim i nosaltres com que ho dúiem un poquet mal ens va venir molt bé.

A l’ultima classe amb Toni, li vàrem dir una idea d’una història per el teatre, però no li va agradar. La veritat és que tenia raó, vàrem pensar una història força complicada per uns infants, era quasi que més per adults. Així que ens tocava pensar un altre.

Teníem una petita idea, però com que som un grup molt gros encara no havíem tingut la oportunitat de parar-nos totes a parlar sobre la història i crear un altra nova. Així que el que el fet que Carmen ens deixes la seva classe per aprofundir en això va ser un regal per nosaltres.

Al meu grup de treball som dotze persones que som: Maria O, Maria R, Toñi, Rebeca, Laura, Alicia, Sofia, Annge, Esther, Noemí, Sonia i jo. Pot ser massa o pot ser...un bon grup!. Això depèn de com es miri. Està clar que no serà igual de fàcil treballar sis persones que dotze, però personalment crec que això ens beneficiarà com a persones i com a professionals el dia de demà. Ja que tenir que posar-se d’acord entre dotze dones.. té el seu mèrit. I de moment hem pensat les dotze en cinc històries diferents per l’obra. Així que de moment.. anem bé!

Per tant, totes ens vàrem posar a parlar de la història. Sabíem de que tractava però encara ens faltava concretar qui era qui (els personatges), quin era el conflicte i com transcorria la història. Així que entre totes vàrem anar dient qui era cadascuna de nosaltres i quina funció complia a la nostra història i alhora ho anàvem anotant tot perquè no s’oblidés. Sofia anava fent de secretaria mentre tota la resta anàvem donant la nostra opinió.

Una vegada teníem els personatges vàrem pensar com podia transcórrer la història, així que vàrem fer el mateix, entre totes anàvem dient la nostra opinió i anàvem anotant la història. Havia vegades que en una escena unes deien que li agradava més si feia una cosa i altres que deien un altra cosa, però la veritat és que ens vàrem posar d’acord de seguida i sobretot vàrem consensuar molt.

Quan vàrem terminar la història, i ja estava tot transcrit vàrem decidir una portaveu per enviar un missatge a en Toni per veure que li semblava la història. Després d’una petita meditació hem vaig oferir voluntària i al arribar a casa vaig enviar la història a en Toni.

Va ser una classe molt útil amb la qual vàrem aconseguir terminar la història del musical. Ara tan sols ens falta l’aprovació d’en Toni per poder seguir.