Setmana del 8 al 12 d'Abril

Per començar diré que, en comptes de realitzar les entrades després de les classes dels Dijous, les realitzaré al final de la setmana per englobar la setmana sencera. Donat que des de que comença la setmana estem aprofitant i fent treball de l’assignatura.

Bé, com han hagut les vacances de setmana santa per enmig de l’ultima entrada al blog i aquesta, cal que comenti que encara que hem estat de vacances, nosaltres hem seguit treballant en l’obra.

Com a l’última entrada vaig dir, per poder avançar una mica amb les disfresses vàrem decidir dividir el nostre grup en dos parts: les que treballen i les que no (només per poder avançar amb les disfresses i poder avançar amb la resta de l’obra). Així que durant aquestes vacances el grup del mati vàrem aprofitar per quedar i posar-nos d’acord en com i que necessitàvem per poder realitzar les nostres vestimentes.

Així que, vàrem estar tot un matí parlant de les disfresses i fent-nos llistes de material i esbossos de com quedarien un cop acabades. Fet això, al dilluns següent, que ja començaren un altre cop les classes, vàrem comprar el material i el dimarts al mati abans de la classe den Toni ens vàrem posar mans a l’obra.

Així que vàrem decidir que aniríem fent disfressa per disfressa entre totes per avançar més i poder ajudar-nos en tot. D’aquesta manera podem aprofitar les virtuts de totes, ja que a cadascuna se li dóna millor fer una cosa que un altre.

Per tant, vàrem començar a confeccionar el meu vestuari, que és el que més difícil ens sembla. Per a que pugueu imaginar-vos, el meu personatge és una nina amb un caràcter pijo i egoista, a qui l’han deixat a mig arreglar perquè no la suportaven, així que qui la estaven posant maca no l’aguantaven més i l’han deixat a mitges. Per conseqüent, la meva disfressa és tal qual: a la meitat. És a dir, mig maquillada, mig pentinada, mig vestida (amb una enaiguà i samarreta interior a sota) i mig calçada.

Així que, la idea està molt bé i ens sembla molt divertida però teníem por de que no ens sortís com pensàvem i per aquest motiu vàrem començar per aquesta disfressa.

Així que ens vàrem posar amb el meu, però clar, sent sis persones no totes pudíem fer el mateix, així que vàrem canviar d’idea i vàrem pensar que millor fèiem dos disfresses a l’hora per tal d’aprofitar millor el temps. I vàrem començar a fer el de Toñi, que per sinó ho he esmentat, és un soldadet verd. No dic res més que sinó es perd la màgia... segons anem avançant en el treball s’aniran descobrint més coses.. però encara no toca!

Així que ens vàrem posar a realitzar les dues disfresses! Mentre jo cosia la goma dels pirates que farien d’ enaigua, Rebeca i Laura feien estels i llunes per la meva falda. Després jo em vaig posar a cosir els músculs del soldades i les Maries varen acabar un rotllo sencer de paper Albal fent triangles per a la meua falda. Després Toñi es va posar a cosir els flecos de les enaigües. I així va passar el matí sense quasi donar-nos compte
.

El dijous al matí, entre classe i classe vàrem aprofitar també i vàrem continuar amb el treball de l’altre dia i per la tarda vàrem anar a classe de na Carmen.

En aquesta ocasió, no vàrem poder seguir amb les disfresses perquè ens havíem de posar d’acord amb les últimes cançons que faltaven, ja que en Toni a la classe del matí ens va demanar que la setmana següent, entreguéssim un guió ben fet amb la història i les cançons acabades, amb bases musicals incloses. Així que vàrem aprofitar la classe per posar-nos d’acord i acabar aquesta feina que quedava pendent. Ens vàrem quedar mig horeta més després de classe, però tot va quedar llest, així que a partir d’ara ja podem centrar-nos exclusivament en disfresses!

Poquet a poquet, amb organització i esforç anem avançant cap al nostre objectiu...!

Classe del dijous 21 de Març

En la classe d’ahir de representació escènica vàrem continuar amb la història.

Com anteriorment he esmentat, som un grup molt gros de dotze persones i hem tingut diversos problemes amb la història. Però fa una setmana vàrem aconseguir que la nostra història sigues acceptava per en Toni (el professor que s’encarrega de la part del musical i la història). Però el conflicte no era molt bo i havíem de perfeccionar bé aquesta part. Per tant, hem estant treballant en la història fins acabar-la i elegir un conflicte més adequat.

Per tant, des del dimarts ja sabem bé que farem i ara tocava fer els diàlegs i les cançons per poder saber com representar als nostres personatges i llavors ja amb una bona idea principal passar a realitzar el vestuari i el decorat.

Així que el dijous a classe de na Carmen vàrem aprofitar per realitzar els diàlegs i començar amb les cançons. Ja que estàvem totes juntes era una bona ocasió per posar-nos d’acord i acabar això. Per tant, al arribar a classe vàrem posar-nos amb els diàlegs. De seguida van sortir i a part d’això les companyes que no treballem pel mati com som Rebeca, Toñi, Maria O, Laura i jo havíem estant pensant alguns diàlegs per poder seguir i això ens va facilitar un poc la feina.

Llavors ho vàrem comentar a la resta de companyes i van estar d’acord així que vàrem seguir realitzant els diàlegs. Va sortir tot molt de presa, la veritat és que pensava que costaria més pel fet de ser dotze les que teníem que posar-nos d’acord, però cada dia que passa em sorprenc més de la nostra capacitat per posar-nos d’acord i acceptar les idees de les companyes.

Esta clar que acabem de començar i que ens queda molt camí per endavant, però de moment la cosa no va malament. Al menys ens entenem.

Per tant, estàvem realitzant els diàlegs i n’hi havia vegades que necessitàvem representar-ho per saber si realment li “pegava” o no al personatge i per no fer massa renou ens vàrem anar a continuar a la classe del costat i allí vàrem acabar de seguida.

Un cop acabats els diàlegs ens vàrem posar a parlar de les cançons, i com teníem algunes pensades ens vàrem posar a pensar en les lletres.

Primer vam composar la cançó de na Sonia que fa de drac. La cançó que farà serà la de Nino Bravo, ja que com el seu personatge és  sabio pensàvem que li quedaria bé una cançó una mica més antiga.

 La lletra va sortir en res de temps, cadascuna va dir una frase i en dos minuts ja teníem la cançó.  

Llavors al veure que no era tant difícil i que la nostra sincronització era molt bona vàrem seguir component cançons i vàrem posar-nos amb la cançó de na Laura que és un conill que intenta fer màgia a l'obra per tant la seva cançó era la de la “cenicienta”.

I per últim ens vàrem posar amb la meva, que era un poc més complicada i vàrem estar un poc més de temps. Primer vàrem compondre una, però no acabava de concordar amb la melodia així que vàrem començar de zero i a la segona va quedar millor. Així que ens vàrem quedar amb la segona. La melodia de la meva cançó és la de Grease ja que el meu personatge és molt egocèntric i no l'importa ningú més que ella mateixa.

Quan ens vam adonar eren les 19.30h (feia una hora i mitja que la classe havia acabat) així que vàrem arreplegar i ens vàrem anar cap a casa. Ara falta veure que opina el director del musical (Toni) per poder seguir endavant.

Però això va bé... i cada vegada estem més entusiasmades!

Segon dia de classe

Ahir dia 7 de Març vàrem fer la segona classe. Carme ens va deixar la tarda per realitzar la història de la obra en el cas que ho necessitéssim i nosaltres com que ho dúiem un poquet mal ens va venir molt bé.

A l’ultima classe amb Toni, li vàrem dir una idea d’una història per el teatre, però no li va agradar. La veritat és que tenia raó, vàrem pensar una història força complicada per uns infants, era quasi que més per adults. Així que ens tocava pensar un altre.

Teníem una petita idea, però com que som un grup molt gros encara no havíem tingut la oportunitat de parar-nos totes a parlar sobre la història i crear un altra nova. Així que el que el fet que Carmen ens deixes la seva classe per aprofundir en això va ser un regal per nosaltres.

Al meu grup de treball som dotze persones que som: Maria O, Maria R, Toñi, Rebeca, Laura, Alicia, Sofia, Annge, Esther, Noemí, Sonia i jo. Pot ser massa o pot ser...un bon grup!. Això depèn de com es miri. Està clar que no serà igual de fàcil treballar sis persones que dotze, però personalment crec que això ens beneficiarà com a persones i com a professionals el dia de demà. Ja que tenir que posar-se d’acord entre dotze dones.. té el seu mèrit. I de moment hem pensat les dotze en cinc històries diferents per l’obra. Així que de moment.. anem bé!

Per tant, totes ens vàrem posar a parlar de la història. Sabíem de que tractava però encara ens faltava concretar qui era qui (els personatges), quin era el conflicte i com transcorria la història. Així que entre totes vàrem anar dient qui era cadascuna de nosaltres i quina funció complia a la nostra història i alhora ho anàvem anotant tot perquè no s’oblidés. Sofia anava fent de secretaria mentre tota la resta anàvem donant la nostra opinió.

Una vegada teníem els personatges vàrem pensar com podia transcórrer la història, així que vàrem fer el mateix, entre totes anàvem dient la nostra opinió i anàvem anotant la història. Havia vegades que en una escena unes deien que li agradava més si feia una cosa i altres que deien un altra cosa, però la veritat és que ens vàrem posar d’acord de seguida i sobretot vàrem consensuar molt.

Quan vàrem terminar la història, i ja estava tot transcrit vàrem decidir una portaveu per enviar un missatge a en Toni per veure que li semblava la història. Després d’una petita meditació hem vaig oferir voluntària i al arribar a casa vaig enviar la història a en Toni.

Va ser una classe molt útil amb la qual vàrem aconseguir terminar la història del musical. Ara tan sols ens falta l’aprovació d’en Toni per poder seguir.

Primer dia de classe

Com abans he esmentat a la presentació de l’assignatura, dins aquets apartat comentaré allò que anem fent a les classes. I per tant, a continuació exposaré allò que vàrem realitzar el primer dia de classe que va ser el 28 de Febrer.

El primer dia, al arribar a classe la mestra ens va dir que havia d’anar-se’n a un claustre, però que després tornaria. Així que ens va dir que havíem d’elaborar unes disfresses amb paper de periòdic. D’aquesta manera ens vàrem poder començar a familiaritzar amb el material, ja que suposo que per a la elaboració dels decorats i les disfresses ens anirà molt bé.

Després que unes companyes varen anar a comprar cinta per poder aferrar el paper de periòdic vàrem començar.

La nostra maniquí va ser Toñi i entre Maria Ortiz i jo vàrem pensar en fer-li un vestit de ballarina, ja que al principi pensaven que aquest seria un dels personatges de la nostra obra.

Així que vàrem començar Maria i jo a doblegar el paper de periòdic. Primer de tot li vàrem elaborar la part de dalt, com un petit top. Després vàrem fer la falda, que va dur molt més temps i per últim li vàrem fer la cinta per els cabells.

Va dur un temps, menys del que pensava això sí, i va quedar molt bonic.

Aquesta foto és la prova.

Després, vàrem anar veient els dissenys de les nostres companyes, que alguns eren preciosos i després va venir la mestra.

Li vàrem ensenyar el disseny i ens va dir que estava bé. Així que això ens va alegrar. 

Per últim vàrem aprofitar els últims minuts de la classe per parlar una mica sobre la història, ja que el dimarts següent havíem de presentar una història a en Toni i el nostre grup s’havia augmentat en l'últim moment.

Presentació de l'assignatura

Dins aquest apartat aniré apartat aniré penjant tot allò que fem a l’assignatura de representació escènica. Però abans de començar amb les meves reflexions setmanals crec que és important presentar un poc l’assignatura.

Dins aquesta assignatura realitzarem un musical que representarem a final de curs. Per tant és un treball molt llarg i constant al que l’hem de dedicar molt de temps i sobretot molt d’ interès. Ja que sense motivació i ganes poc es pot fer.

Dins aquest apartat, explicaré allò que anem fent setmanalment amb la part de l’assignatura de l’escenografia, és a dir, l’elaboració dels decorats, dels vestuaris, etc.

Però com és una assignatura que realitzen dos professors diferents i que té com a finalitat un mateix projecte, segurament serà un poc difícil separar-ho per parts. Així que a veure com va sortint...

Per últim dir que aquest treball promet...Així que comencem amb ganes!

Reflexions sobre dues activitats d'Educació Artística

Dins aquest bloc exposaré les dos activitats que m´han agradat més al llarg d’aquest primer semestre en l’assignatura d’Educació Artística i estètica. Fonaments de l’art plàstic i visual.

Per tant, realitzaré unes reflexions entorn als sentiments i pensaments que m’han sorgit a l’elaboració d’ambdues activitats elegides.

PRIMERA ACTIVIDAD

Aquesta activitat, hem va agradar moltíssim. Va ser la primera realitzada a l’assignatura. L’activitat consistia en dibuixar un cavall amb el seu genet al revés. Però l’experiència va ser tan especial pel fet de fer-lo amb l’únic pensament de que estàvem fent línies. 

Al principi, ens pareixia a totes una missió impossible. Jo em preguntava com anava a dibuixar un cavall cap a baix si ni tan sols sabia dibuixar-ho cap a munt. Així que vaig pensar en les paraules de la mestra i em vaig posar a pensar que tan sols eren línies. Així que vaig començar a dibuixar.

Quan vaig acabar la feina, m’he vaig adonar de quin era el vertader objectiu d’aquesta làmina. Vaig desconnectar totalment!

Així que sense adonar-me vaig fer aquell dibuix que tampoc anava tant desencaminat i vaig gaudir molt de tot el procés. 

 SEGONA ACTIVIDAD

L’altra activitat que comentaré, és la làmina de les temperes. Aquesta, degut al temps no l’he pogut realitzar a classe perquè ja no hi havia més temps.

Així que hem vaig posar a casa tranquil·lament a realitzar la làmina, amb una mica de música de fons, i més que una obligació, semblava que estava realitzant un hobbie.

Al començament de l’activitat, pensava que em portaria molt de temps, i que em costaria molt aconseguir vint – i – cinc colors diferents, podent utilitzar tant sols: Blau cyan, magenta i groc. Però a mesura que anava mesclant colors i pintant la làmina, van anar sorgint tots els colors i quan me’n vaig adonar ja havia completat la làmina.

Per tant, vaig gaudir molt de l’activitat i la poso entre les meves favorites.

Com a cloenda de l’assignatura, puc dir que ha sigut una experiència molt agradable. Una assignatura molt entretinguda amb la que he gaudit molt.

Hi ha hagut activitats que m’han agradat més que altres, però sense dubte ara tinc una sèrie de tècniques per a treballar amb els infants les arts plàstiques.

I com a aspecte més important de l’assignatura, personalment, he sigut capaç d’adonar-me com es poden sentir els infants realitzant una sèrie d’activitats. I la seguretat i confiança que agafes tenint el temps suficient per a poder realitzar les diferents activitats. Ja que Carmen ha respectat molt els ritmes de cadascuna de nosaltres, i això també fa que gaudim molt més cadascuna de les accions.

Per tant, ara que ho hem sentit a la nostra pell, hem de posar tot això en pràctica. 

Tema 4. Factors interpersonals del procés d'ensenyament - aprenentatge.

Dins aquest quart i últim tema de l’assignatura de psicologia de l’educació, hem donat els factors interpersonals del procés d’aprenentatge.

A continuació exposaré breument quins són aquestos factors, i com s’han de posar en pràctica.

En primer lloc, analitzarem la interacció del mestre amb l’alumne. Dins aquest factor, podem observar que no sempre es donen les situacions desitjades. Ja que no tots els professors són iguals ni actuen de la mateixa manera. Cadascú té els seus ideals, es basen en unes determinades metodologies i tenen unes pròpies expectatives.

Ara bé, A que ens referim quan parlem de expectatives dels mestres?

Ens estem referint a tot allò que espera el mestre dels seus alumnes. Les primeres impressions són molt importants, si un infant comença el curs portant-se malament per qualsevol motiu i el seu professor es fa aquesta idea del infant, es crea una determinada expectativa que després pot millorar, mantenir-se o empitjorar. Tot depèn de l’alumne, però sobretot del mestre.

Per tant, degut a aquestes expectatives ens trobem amb les etiquetes.Aquestes connotacions normalment són negatives per als alumnes. Per tant, aquest aspecte l’hem d’evitar a les nostres escoles. Ja que estem llevant als infants l’oportunitat de ser ells mateixos, de millorar i d’avançar dins el seu propi procés. A part d’això, si el mestre actua d’aquesta manera provoca al infant un malestar emocional que possiblement serà el causant del seu baix rendiment. Per tant, és molt important que ho evitem.

En quant al context escolar, hem de tindre en compte que l’espai físic de l’escola pot donar qualitat al procés d’ensenyament – aprenentatge dels infants, per tant, hem de tenir-ho hem compte i mirar de afavorir-lo.

Per altra banda, el mestre pot tenir una sèrie de característiques que són molt importants dins el procés d’ensenyament – aprenentatge. A continuació posaré un esquema que he realitzat per a que es vegin les idees més clares i d’una manera més visual.

Característiques mestres by Cristina Castillo

Altre aspecte molt important és la interacció del mestre amb els seus alumnes. En aquest cas, el docent ha de tindre clars una sèrie de punts que s’han de treballar, com poden ser:

-    

•               La socialització.
•               L’adquisició de competències socials.
•        El control d’impulsos agressius.
•               La relativització dels diferents punts de vista.
•              I l’increment de les aspiracions i el rendiment acadèmic.

El mestre ha de posar en pràctica tot això a l’hora de interactuar amb els alumnes. I els hi té que transmetre, ja que és de vital importància per a poder viure en societat.

Per altra banda dir que, com ja sabem, la col·laboració amb les famílies és un aspecte indispensable en la nostra feina i per tant, no podem deixar-ho de banda. Així que hem de tindre una bona relació amb elles per tal de dur paral·lelament el procés d’aprenentatge dels seus fills. Recordem que no treballem sols, treballem amb tot un col·lectiu de persones. Per tant, les habilitats socials cal tenir-les sempre en compte i treballar-les per tal d’arribar a ser bons docents. 

Com a conclusió final, recordar que aquesta feina és vocacional. Per tant, hem d’intentar fer una bona labor formant-nos tota la vida, tenint en compte les necessitats individuals de cada infant i cada família i intentar adaptar-nos a cadascú d’ells. Treballem amb persones i sinó realitzem la nostra feina adequadament, podem fer molta mal.

Per últim us deixo aquest vídeo, per a que tots i totes reflexionem sobre el tipus de mestres que volem ser:

<